QUÈ N’HA DIT el Club
Per Marta Giribets
Cuando empiezo una novela busco en ella, que me
transporte en el lugar y tiempo; y que cada uno de sus
personajes me absorban, al igual que el tema.
El Somni de Tàrraco, es una de ellas, está escrita
dentro del respeto muy bien documentada en la época,
es un viaje en el tiempo; sus personajes, son todos
atractivos, para el lector y muy reales, la novela es muy
variada en narrativa; encontramos suspense, crímenes,
espías, chivatos, ambición, guerra, humanidad, y la gran
diferencia de vida, en las clases sociales, fidelidad,
amor. Un amor fuerte, limpio y seguro y el otro amor, el
que nunca llega a decir “te quiero”, el que esta en la
sombra, que cuida, protege y se sacrifica, también
encontramos como eran sus negocios; en una sola
palabra, y vuelvo a reiterarme, como era la vida en
Tàrraco. Es un bonito homenaje a una ciudad de aquel
tiempo.
Per Sara Cabrero
Xulio Ricardo Trigo fa reviure l’antiga Tàrraco dins una
novel·la històrica d’intriga, d’amor, de mort, d’ambició i
d’oli d’oliva. “Octavi August estava decidit a convertir
Tàrraco en una segona Roma” és per això que s’hi
instal·la. Era l’any 25 abans de Crist i la ciutat prendria
l’aire que havia de tenir una gran capital que, alhora,
com a focus de poder també seria font d’afany per
assolir poder en un entramat de conspiracions i
l’assassinat del governador de la Tarraconensis.
Senzilla de llegir, però una mica soporífera. La trama
d'intriga i criminal resulta una mica forçada. A la sessió
del club hi va haver bastants lectors que compartien la
meva opinió de que la trama de la novel·la és bastant
irreal, sobretot el final que resulta un fiasco.
En concret és una novel·la insípida. Per passar una
bona estona sense més pretensions.
Això sí, l’autor va resultar més amè que el seu llibre, tot i
que xerrant-xerrant "se iba por los cerros de úbeda" i ell
mateix perdia el fil del seu discurs.
PUNTUACIÓ OBTINGUDA
6
0
