Localització dels llocs de treball. 2001 (Feb. 2004 - Núm. 17)

Butlletí municipal d’informació socioeconòmica
Localització dels
llocs de treball. 2001
Glossari de termes
Llocs de treball localitzats (Ltl)
(Ltl): Llocs de treball en un territori,
tant si és població resident en aquest territori o en un altre.
Població activa (Pa)
(Pa): Població ocupada o que cerca treball d’un
territori, tant si treballa o en busca en aquest territori o en altres.
Àmbit Metropolità
Metropolità: Comprèn les comarques de l’Alt Penedès, Baix
Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès
Oriental. Cal diferenciar-ho de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Edita: Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès
Context metropolità
febrer ‘04 núm. 17
desembre’03 nº16
Dins d’aquest augment important i generalitzat, els llocs de
treball d’activitats industrials van disminuir en un 3 % en el
conjunt de l’Àmbit Metropolità, fruit del procés de terciarització
esmentat. Aquest procés va associat a la deslocalització
d’empreses industrials, les més intensives en sòl industrial.
Aquesta deslocalització es produeix primer i principalment de
Barcelona i municipis més propers cap a la segona corona
metropolitana, procés que continuarà d’aquesta cap a la resta
de l’Àmbit Metropolità, tenint en compte que un dels factors
és la disponibilitat i preu del sòl industrial.
Així, aquesta disminució del 3 % dels llocs de treball a la
indústria es deu a la davallada en un 20 % en el cas del
Barcelonès. De fet, la resta de comarques han augmentat, des
del 3 % del Maresme al 11 % del Baix Llobregat, passant pel
5 % el cas del Vallès Occidental.
L’evolució dels llocs de treball localitzats, indicador directe de
l’activitat econòmica, depèn del moment del cicle econòmic,
però també del territori que s’analitzi, si més no en el context
de terciarització de l’economia en el què ens trobem. En un
context de creixement generalitzat de l’ocupació com el que
s’ha produït en els últims anys, hi ha hagut diferències
d’evolució segons l’activitat econòmica i segons el territori.
Llocs de treball i població activa
En el context de l’Àmbi Metropolità, en el període 1996-2001
es va produir un augment mitjà del 20 % dels llocs de treball,
des del 15 % de la comarca del Barcelonès fins al 34 % del
Garraf. Els del Vallès Occidental augmentaren en un valor
intermig, 24 %, i les altres quatre comarques, entre el 25 i el
28 %.
Els llocs de treball localitzats van créixer al Vallès Occidental
un 23,7 %, tal i com fèiem esment, arribant als 319.238, i la
població activa va augmentar un 18,3 % fins a les 376.594
persones l’any 2001. En paral·lel, a Barberà del Vallès, els
llocs de treball augmentaren un 21,9 %, i la població activa el
13,0 %.
El pes de la indústria en el conjunt de sectors es situà en el
26 %, des del 17 % del Barcelonès al 41 % del Vallès Oriental,
mentre és el 37 % al Vallès Occidental. A Barberà del Vallès,
els ocupats a la indústria són el 48 % del conjunt d’ocupats.
Pel que fa al pes relatiu sobre el conjunt de la comarca, Sabadell
i Terrassa són els dos primer municipis. Representen en conjunt
el 43 % dels llocs de treball de la comarca, 45 % cinc anys
abans i el 48 % un decenni abans. Aquesta proporció ha anat
davallant com a reflex d’una desconcentració cap a les perifèries
dels llocs de treball, primer de Barcelona cap a subcentres de
la primera corona metropolitana, després a subcentres de la
segona corona, entre els que es troben Sabadell i Terrassa i
posteriorment descongestió cap a la perifèria de la comarca.
En termes de població activa l’evolució ha sigut similar, fins
arribar al 47 % de 2001, des del 53 % de deu anys enrere i
passant pel 50 % de cinc anys enrere.
Els següents municipis en quantitat de llocs de treball són
Rubí i Sant Cugat del Vallès que representen, cadascun, 8,6 %
i 8,5 %, respectivament. Similar proporció representen en terme
de població activa (vegeu G3).
En tercer terme es troben Cerdanyola del Vallès (6,0 %), Barberà
del Vallès (5,5 %), Montcada i Reixac (4,9 %), i Santa Perpètua
(4,8 %), mentre en població activa Cerdanyola estaria més a
prop de Rubí i Sant Cugat, els de Barberà del Vallès representen el 3,8 %, i en una proporció semblant els de Montcada i
força per sota els de Santa Perpètua.
Indicador relatiu
Això, cert a nivell comarcal, és fa més palès a nivell municipal.
No existeix una relació inversa entre la taxa d’atur dels
municipis i el potencial de creació d’ocupació dels mateixos,
mesurat amb el quocient llocs de treball/actius.
Els quatre municipis de la comarca on l’indicador llocs de treball
localitzats per població activa era més alt el 2001 eren: Polinyà,
Castellbisbal, Palau-solità i Plegamans i Santa Perpètua de
Mogoda (els tres primers entre 7.000 i 9.000 llocs de treball i
l’últim uns 15.000). En tots els casos tenien més de 140 llocs
de treball per cada 100 persones actives.
Els altres tres municipis amb més de 100 llocs de treball per
cada 100 actius eren: Barberà del Vallès (122), Montcada i
Reixac (114), i Sentmenat (111). D’aquests set municipis amb
l’indicador més alt, Barberà és el que compta amb més llocs
de treball: 17.424.
Evolució futura
La previsió d’habitants de l’Ajuntament de Barberà del Vallès
és d’un sostre de 37.000 en el termini de 15 anys. La població
activa estimada seria d’unes 20.000 persones, tenint en compte
unes taxes d’activitat semblants. Tot i la relativament alta
ocupació del territori, els 17.424 llocs de treball que ja hi havien
el 2001 garanteixen un equilibri entre el nombre de llocs de
treball i la població activa, si més no, en el mateix termini.
Font de dades:
Relacionar els llocs de treball existents i la població activa pot
- Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya
- Pla Territorial
ser un indicador d’equilibri de dimensió, dins el municipi, entre
el sector productiu i el residencial. El 2001 hi havia 85 llocs de
treball al Vallès Occidental per cada
100 persones actives i, de forma si- G4. Vallès occidental, municipis de la comarca, i Àmbit Metropolità
milar, 84, a l’Àmbit Metropolità.
Vacarisses (196% de variació)
80%
A més, en la mesura que l’Àrea Metropolitana de Barcelona presenta
una alta mobilitat diaria intermunicipal
de població per motius laborals, un
important nombre de llocs de treball
ubicats en un territori no són garantia
que estiguin absorbits per la població
activa del mateix.
Realitzat per:
Te l . : 937 192 837
[email protected]
Matadepera
Variació de llocs de treball, 1996-2001 (en %)
Tot i l’important potencial de creació
d’ocupació del Vallès Occidental, el
també important augment de població
activa, per l’augment de taxes
d’activitat i l’increment de població,
existeix un diferencial negatiu de la
taxa d’atur respecte el conjunt de
Catalunya. Cal esmentar que en
l’anterior quinquenni, 1991-96
ambdues variables van augmentar
força, però més la població activa. El
mateix succeeix en el cas específic
de Barberà del Vallès.
70%
Gallifa
60%
Sant Cugat del Vallès
Rellinars
50%
Santa Perpètua de Mogoda
40%
Viladecavalls
Castellar del Vallès
Sentmenat
Rubí
30%
Ullastrell
Montcada i R.
Palau-solità i Plegamans
Terrassa
20%
Castellbisbal
Barberà del Vallès (122, 21,9%)
Ripollet
10%
Badia del Vallès
Sabadell
Cerdanyola del Vallès
Polinyà
Sant Llorenç Savall
Sant
Quirze
•
•
0
100
150
0%
-10%
50
Vallès Occidental (85, 23'7 %)
Àmbit Metropolità (84, 20'5 %)
200
250
300
Llocs de treball per cada 100 persones actives. 2001
Amb el suport de:
Unió Europea
Fons Social Europeu